Les entitats sotasignants, representatives del sector agrari de l’Anoia, volem expressar públicament la nostra preocupació davant l’afectació que pot tenir el desplegament previst en el marc del PLATER sobre el sòl agrari de la nostra comarca.
Ho fem des d’una posició clara i responsable. Compartim la necessitat d’avançar cap a una transició energètica que redueixi la dependència dels combustibles fòssils, afronti l’emergència climàtica i aposti per fonts renovables. Sabem que el canvi de model energètic és necessari i urgent. Però també sabem que aquesta transició no pot fer-se a qualsevol preu ni a costa de comprometre altres recursos essencials per al futur del país. I un d’aquests recursos essencials és, sens dubte, la terra agrària.
La terra agrària no és un espai buit ni un simple suport físic disponible per a nous usos. És la base que fa possible la producció d’aliments, la continuïtat de la pagesia i la ramaderia, el manteniment d’un paisatge viu i la pervivència d’una economia arrelada al territori. És també una infraestructura estratègica, tant o més necessària en un context de crisi climàtica, de sequera, d’inestabilitat econòmica i de creixent dependència exterior. Si perdem sòl agrari, perdem capacitat productiva, perdem sobirania i perdem futur.
L’Anoia és una comarca amb una llarga trajectòria agrícola i ramadera. El nostre mosaic agroforestal, les explotacions familiars, la feina de la pagesia i la ramaderia, els cultius, els pasturatges i les activitats vinculades al món rural formen part del nostre patrimoni econòmic, social i paisatgístic. Però sobretot formen part del que encara ens permet produir aliments de proximitat i sostenir una activitat primària viva. Per això ens preocupa profundament que una part rellevant del desplegament energètic previst es pugui fer sobre sòls amb valor agrari.
A l’Anoia, aquesta preocupació no és teòrica. Segons els resultats preliminars del PLATER presentats el desembre de 2025, a l’Anoia se li assigna una aportació molt elevada en el desplegament de renovables: 1.658 MW de fotovoltaica i 1.681,5 MW d’eòlica. En el cas de la fotovoltaica, la proposta reparteix aquesta potència entre 265,8 MW en edificis, 63 MW en espais artificialitzats i 1.329,2 MW en espais no artificialitzats. La mateixa presentació xifra en 2.150 hectàrees la possible ocupació de sòl no artificialitzat, majoritàriament espais agraris.
Aquestes dades ens interpel·len directament. Perquè darrere les xifres hi ha una realitat molt concreta: terres de conreu, espais de pastura, paisatge agrari, explotacions en actiu i capacitat productiva de futur. I perquè quan es redueix, es fragmenta o es pressiona el sòl agrari, no només es transforma el paisatge: es debilita la pagesia, es dificulta el relleu generacional i es compromet la possibilitat de continuar produint aliments des del territori.
No podem acceptar que el territori agrari sigui considerat, una vegada més, com l’espai on és més fàcil col·locar allò que altres llocs no assumeixen. No podem normalitzar que les comarques interiors acabin absorbint de manera desproporcionada càrregues territorials en nom d’un interès general definit sense prou equilibri. No podem defensar, d’una banda, el producte local, els circuits curts, el relleu agrari, la sostenibilitat alimentària o la dinamització rural i, de l’altra, permetre que es redueixi o es fragmenti la base territorial que ho fa possible.
Per això volem dir amb tota claredat que la transició energètica i la sobirania alimentària no són objectius incompatibles, però només ho deixaran de ser si hi ha una planificació territorial rigorosa, justa i coherent. No es tracta d’oposar energia i agricultura. Es tracta d’evitar que es plantegin com si fossin usos equivalents sobre un territori neutre, perquè no ho són. La terra que pot produir aliments és finita, estratègica i difícilment substituïble. Quan desapareix o es degrada, no es recupera fàcilment. Quan es fragmenta, es fa més difícil mantenir explotacions viables. Quan es desplaça l’activitat agrària, es debilita tot el sistema alimentari local.
Des del sector agrari de l’Anoia defensem una idea senzilla però fonamental: la transició energètica s’ha de fer, sí, però no a costa de la terra que ens alimenta. El debat real no és renovables sí o no, sinó quin model territorial volem construir, amb quines prioritats, amb quins límits i amb quin respecte pels usos agraris i la vida rural.
Defensem una transició energètica ordenada i justa, que prioritzi de manera efectiva les cobertes, els polígons, les infraestructures, els aparcaments, els espais degradats i totes aquelles superfícies ja transformades abans d’afectar sòls oberts i productius. Defensem també que l’Anoia no pot assumir sense més una càrrega territorial desproporcionada, especialment en un moment en què el sector primari ja treballa en un context fràgil, amb dificultats econòmiques, manca de relleu i una pressió creixent sobre la terra.
Considerem clarament insuficient el procés de participació obert al voltant del PLATER. El termini per fer aportacions ha estat extraordinàriament breu i, a més, ha coincidit en bona part amb la Setmana Santa. Per a un projecte d’aquesta envergadura, elaborat al llarg d’anys, amb una documentació de gran extensió i una cartografia complexa, aquest marge no permet una anàlisi seriosa ni una participació real per part del territori. Si de debò es vol ordenar el futur energètic i territorial del país, no es pot relegar el món agrari a un paper secundari ni limitar la seva veu a un tràmit precipitat. La pagesia, la ramaderia, els ajuntaments i les entitats de l’Anoia volem poder dir-hi la nostra de manera efectiva.
Aquest manifest no és un rebuig a la transició energètica. És una mostra de preocupació i una defensa del territori i d’un principi bàsic de coherència. No podem demanar més producte local, més consum de proximitat i més sobirania alimentària mentre reduïm la terra disponible per produir aliments. No podem dir que volem una Anoia viva, productiva i resilient, i alhora acceptar un model que posi en risc una part de la seva base agrària.
Perquè sense terra agrària no hi ha pagesia.
Perquè sense pagesia no hi ha aliments.
Perquè sense aliments no hi ha vida.
Associació de Productors de la Conca d’Òdena
Associació de Pastors i Ramaders Extensius de l’Anoia
Parc Agrari de la Conca d’Òdena
