Patrimoni natural i territori

El territori de la Conca d’Òdena presenta tradicionalment un mosaic agroforestal molt divers, generant paisatges culturals de gran riquesa, on trobem ecosistemes molt diversos i amb un gran valor i interès local.

Paisatges culturals

Els paisatges que actualment caracteritzen la Conca d’Òdena, són fruit de l’interacció entre el territori i l’ésser humà durant segles i segles. Aquesta interacció ha generat paisatges culturals de gran riquesa, dominats tradicionalment per un mosaic agroforestal molt divers, que és en definitiva l’essència de totes les zones mediterrànies, i per tant també de la Conca d’Òdena.  Actualment, aquest mosaic es va empobrint degut al model agroalimentari i de desenvolupament socioeconòmic preponderant des dels anys 70 del segle XX, afectant per exemple a la qualitat dels serveis ecosistèmics, o incrementant clarament el risc de grans incendis forestals.

Avui per avui el repte és mantenir la diversitat paisatgística, funcionalitat, biodiversitat, serveis ecosistèmics, i activitat econòmica d’un mosaic agroforestal que s’ha anat empobrint a marxes forçades en les darreres dècades, a redòs de d’unes dinàmiques socials i econòmiques que han transcorregut d’esquena al territori i a tot allò que en ell s’iniciava. Aquest, és també, un dels objectius de fons del Parc Agrari de la Conca d’Òdena, preservar allò -que no és pas poc- que encara tenim, i recuperar, mica en mica el patrimoni cultural, social, ambiental, i econòmic que representen els ecosistemes agraris i forestals de la Conca d’Òdena, i totes les espècies i varietats que hi creixen i s’hi cultiven. 

Vegetació i flora

Els paisatges de la Conca d’Òdena es caracteritzen per un mosaic agroforestal on predominen els cultius extensius de secà i la vegetació mediterrània septentrional. Els boscos corresponen principalment a pinedes, en les quals predomina el pi blanc (Pinus halepensis) -tot i la presència de pinassa (Pinus nigra subsp. salzmannii) a les zones més altes i obagues-, i  alguns alzinars i rouredes, principalment amb alzines (Quercus ilex) i diverses espècies de roure (Quercus faginea, Quercus humilis, Quercus cerrioides), que es fan més abundants en els ecosistemes que s’apropen al clímax. 

Les pinedes de pi blanc, moltes vegades desenvolupades sobre antics cultius, poden ser poc o molt denses, amb un sotabosc llenyós i escleròfil (ben adaptat a la sequera i les temperatures altes), dominat per garrics, llentiscles, aladerns, alzines o carrasques, i també plantes aromàtiques com el romaní, la farigola i la sajolida. L’estrat herbaci, si existeix, és poc important. Els pins són ara molt abundants per la seva gran capacitat de disseminació, el seu creixement relativament ràpid i les seves escasses exigències pel que fa a la qualitat del sòl; tot i que serien menys presents en ecosistemes madurs. Totes aquestes característiques fan que siguin molt eficaços en la colonització de les grans extensions agrícoles que han estat abandonades, sobretot al llarg del segle XX, motiu per el qual són tan presents a la Conca d’Òdena. 

Pel que fa als alzinars de terra baixa, són formacions forestals denses i ombrívoles, amb un sotabosc divers i sovint important, en què predominen plantes esclerofil·les. Als boscos més ben desenvolupats, s’hi pot distingir un estrat arbustiu alt, que acull alguns laurifolis, i un de baix. A més, hi són especialment freqüents les lianes que per mitjans diversos s’enfilen sobre els arbustos o sobre les mateixes alzines en cerca de la llum directa del Sol. L’estrat herbaci és molt dispers, constituït per plantes que aguanten bé la penombra. Cal posar de relleu, que moltes de les àrees que actualment són pinedes de pi blanc de regeneració sobre antics conreus ja presenten un estrat arbustiu d’alzines, constatació fefaent que si la successió secundària avança amb el decurs de les dècades acabaran esdevenint alzinars.  

En els boscos dominats pel roure hi podem trobar diverses espècies, ja que la Conca d’Òdena es troba en una zona de transició entre el roure valencià o de fulla petita (Quercus faginea) i el roure martinenc (Quercus pubescens), sent molt freqüents els individus híbrids entre aquestes dues espècies (Quercus x cerrioides). Les rouredes que trobem són de fullatge poc dens, de manera que l’estrat arbustiu és important, constituït sobretot per plantes adaptades a viure a mitja ombra. Al sotabosc s’hi fan un bon nombre d’espècies mediterrànies.

També cal destacar les màquies, bosquines en què es barregen la carrasca (alzina) i els roures, i on hi creixen mates i herbes xeròfiles, de manera discontínua; i les brolles, que també ocupen una part important del territori de la Conca d’Òdena.

Finalment trobem també la vegetació de ribera al llarg dels diversos cursos fluvials del territori, formada per boscos caducifolis, on predominen les espècies arbòries dels gèneres Populus, Ulmus i Salix, entre d’altres.

Addicionalment, si parlem de flora cal destacar també la presència d’almenys 35 espècies diferents d’orquídies que han estat citades a la comarca de l’Anoia. Per més informació podeu consultar la web del grup d’orquídies de l’Anoia (https://www.orquidiesanoia.cat/directori-de-les-orquidies/). 

Fauna

El mosaic agroforestal de la Conca d’Òdena, on predominen els conreus extensius de secà i els boscos mediterranis, forma un espai natural ideal per a l’establiment de fauna salvatge. La diversitat d’hàbitats en aquestes zones i la disponibilitat de recursos tròfics d’origen agrícola fan que en les zones agrícoles hi hagi més varietat i abundància de vertebrats que a les grans extensions forestals. Un element més que reforça la importància de preservar aquest mosaic agroforestal. 

Els mamífers més abundants són el porc senglar (Sus scrofa), el conill de bosc (Oryctolagus cuniculus), la guineu (Vulpes vulpes) i d’altres cinegètiques com el cabirol (Capreolus capreolus), tot i que en podem trobar molts més, com múltiples espècies de rosegadors, entre d’altres. 

En relació a les aus, habiten la zona  un elevat nombre d’espècies de característiques molt diverses, entre ells el pardal, el rossinyol, la perdiu, el picot, el falcó, el pit roig, etc.

A més existeixen una gran varietat d’amfibis i rèptils, de la mateixa manera que el nombre d’espècies d’invertebrats és molt elevat. 

Geologia

A la Conca d’Òdena, predominen els sòls calcaris, gresos, margues, formant els característics badlands; i guixos. 

A més, destaca la presència de fòssils en diferents punts de la Conca d’Òdena, destacant els nummulites de Collbàs, i altres animals marins a Miralles (ex: sireni, crancs, eriçons, etc.). I estructures càrstiques formant gorgs (ex: de Santa Càndia a Orpí) i avencs i coves (ex: Capellades).

Zones d’especial interès geològic:

  • La Tossa de Montbui: sistema escullós del Bartonià (Paleogen) de la Conca Eocena Catalana.
  • Guixeres d’Òdena
  • Sant Procopi – Els Mollons: escull Eocè complet, desenvolupat damunt de gresos d’origen deltaic. 
  • Encavalcament de la Pobla de Claramunt
  • Travertí de Capellades

Zones d’interès ambiental

  • Riera de Clariana: Xarxa Natura 2000 i zona ZEPA (Especial protecció per les aus)
  • PEIN Carbasí, Serra de Miralles – Queralt i Ancosa – Montagut.
  • Valls de l’Anoia: LIC (Lloc d’Importància Comunitària) i ZEPA
  • Espai d’interès agrícola a Santa Margarida de Montbui – Sant Martí de Tous
  • Espai d’interès agrícola a Jorba / Traver i Copons
  • Espai de recàrrega hidrogràfica aqüífer Carme – Capellades